Archivo del blog

jueves, 31 de marzo de 2011

FAMÍLIA ERICÀCIES

Arbutus unedo
Arbust o arbre perenne originari d'Europa del Sud. Conegut popularment com Arboç o Madroño. Apareix per tota Espanya, encara que preferentment en les províncies del litoral, en terres baixes i en muntanyes poc elevades. Arbust gran o arbre aconseguint els 8-10 m d'altura. Característic de la zona mediterrània. Fulles brillants de color verd fosc pel anvers i una mica més clar en el revés, el·líptic-acuminades i base atenuada, alternes, dentades; nervi central més clar; pecíol curt, rosat. Es tornen vermelloses en l'hivern. Flors blanques o cremoses, a voltes rosades. El fruit és una baia primer groga-ataronjada i posteriorment roja en la maduresa. Fruit roig característic amb carn groguenca, tardant un any a madurar, per açò és ideal en jardineria, ja que pot presentar flors i fruits alhora. És molt utilitzada en jardineria com a espècie ornamental per la bellesa del seu fullatge, flors i fruits. Es pot plantar aïllat, agrupat o formant barreres verdes. És molt recomanable com a exemplar aïllat, ja siga sobre la gespa, en un angle enjardinat de la casa o creixent en un recipient que adorne un pati. Prefereix els llocs assolellats, però fins a semiombra, encara que només en zones amb clima hivernal no excessivament fred.

FAMÍLIA BUXÀCIES

Buxus sempervirens
Arbust perenne (ap) originari d'Europa del Sud i Àfrica del Nord. Nom popular : Boix, Boj. Arbust perennifoli i monoic de llarga vida. Alçada i diàmetre del boix: 1 m x 1,5 m. No sobrepassa els 5 m d'altura. Creixement molt lent, fins i tot uns pocs centímetres en tot un any. El boix és un arbust de fulles senceres, oposades i coriáceas d'1,5-3 cm, de color verd fosc lustros pel anvers i més pàl·lides pel revés, amb les vores lleugerament enrotllades. Posseeix nombroses branques rígides d'escorça marró-clara, en general esquerdada profundament. Flors xicotetes, blanquecines, d'olor desagradable. Fruit en principi verd i després pardusc, de la grandària d'un cigró. Fusta densa, no sura en l'aigua.
Atenció: les fulles i llavors del boix són verinoses. En jardineria és apreciat el boix perquè es poden formar tanques i motlures de baixes necessitats de cort (creix lentament) i no perd el fullatge a l'hivern. El boix prefereix exposicions a semiombra, encara que tolera les de ple sol; sempre que es regue de manera que el sòl es quede sempre lleugerament humit. S'adapta a tots els sòls, encara que prefereix els de ph neutre i un poc calcaris. Ofereix bona resistència al fred, al vent i a la sequera. El boix és procliu a patir malalties per fongs.

Buxus balearica
Arbust perenne (ap) endèmic del Mediterrani occidental, present a Espanya (Balears i Andalusia), Algèria i el Marroc. En perill d'extinció vulnerable. Grandària maxim: 3 m d'alçada. Fulles més amples de color verd brillant. Floreix a la primavera. S'utilitza pel seu fullatge com a tanca o com a peu aïllat. Llum: exposicions assolellades o un tant ombrejades. Toleren diverses classes de sòls sempre que tinguen bon drenatge. Viu sobre sòls sorrencs i pedregosos de naturalesa dolomítica.

FAMÍLIA OLEANDRÀCIES

Nephrolepis cordifolia
Planta policàrpica perenne (ppp) amb sinonímia: Nephrolepis cordata. Els Nephrolepis pertanyen al grup de les falgueres. Aquests són plantes vivaces, originàries de zones equatorials i tropicals humides (Adiantum, Asplenium, Platicerium…), de regions tropicals i subtropicales (Nephrolepis, Pteris…) i de regions on el clima és de tipus mediterrani (Blechnum, Cyrtomium, Pellaea…).L'origen del Nepholepis cordifolia és Extrem Orient. Produeix rizomes ben desenvolupats, escamosos, amb escates a voltes vermelloses o marrons. Els seus frondes són de 25-90 x 3-7 centímetres, amb pecíol un pòc escamoso i pinnas d'1-3 x 0.5-0.9 centímetres, de oblonges a lanceolats-oblonges, rectes o lleugerament falcades, amb la base auricular-cordiforme. És de creixement ràpid i és una excel·lent planta penjant. Actualment aquesta planta es molt benvolguda, sobretot per als llocs frescos com a miradors, cambres de bany…

domingo, 13 de marzo de 2011

FAMÍLIA DRYOPTERIDÀCIES

Cyrtomium falcatum
És una planta vivaz perenne. Originària de l'Est d'Àsia i la Polinèsia. Sinonímies: Polystichum falcatum o Polypodium falcatum. En el jardí suportarà el sol del matí primerenc o el sol de la vesprada avançada. És un de les falgueres que millor suporten el sol. No és tan sensible al fred com altres falgueres. En el jardí sobreviu els gebres lleugers. Cyrtomium prefereix temperatures fresques a l'hivern. Cyrtomium és un de les falgueres que tolera millor una humitat ambiental reduïda. Una pulverización de tant en tant elimina la pols i reaviva el color. Prefereix els sòls humits i rics en humus. Durant l'hivern, necessita molt poca aigua mentre que romanga en un lloc fresc, però si es troba en una habitació seca requerirà molta aigua, especialment durant l'estiu.

FAMÍLIA CORNÀCIES

Aucuba japonica
Arbust perenne d'Àsia de l'Est d'1 a 3 m d'alçada. Fulles ovalades, d'aspecte brillant i amb vores dentades, molt boniques amb taques grogues en la varietat 'Crotonifolia'. Flors roges molt xicotetes en inforescències de 5-10 cm. Passen bastant desapercebudes. Època de floració: finals d'hivern. Els fruits són de la grandària d'una oliva, de color roig intens brillant quan maduren (només apareixen en les plantes femenines). Amb freqüència plantat com a ornamental en occident, especialment la forma tacada de groc, en llocs poc assolellats. Queda bonica en tests per a decorar un pati. Donen al jardí un cert aire formal. Cultivable en interior principalment, encara que pot situar-se en balconades o terrasses amb orientació Nord, ja que no suporta la llum del sol directa ni les altes temperatures. Es tracta d'una de les plantes més resistents que existeixen pel que és adequada per a jardiners inexperts. En interior caldrà allunyar-la de les habitacions caloroses. No tolera el sol del migdia. Posar a l'ombra o semiombra. Es pot conrear a ple sol però tenint en compte que no tindrà aqueixes taques grogues tan característiques dels seus fullatge, perdent així bellesa. Humitat ambient: no tolera ambients secs amb temperatures elevades. Susceptible a gelades. Suporta fins a +2°C. Resisteix gelades només si són febles i la planta està aclimatada. El seu sòl ideal és lleugerament àcid encara que resisteix terrenys molt alcalins. Reg: prefereix condicions de regs freqüents a l'estiu, molt escassos a l'hivern (un litre per setmana) i aspersió d'aigua en les seues fulles. Resisteix qualsevol condició de reg, fins i tot llargs períodes de sequera. L'única cosa que no resisteix és l'embassada.

FAMÍLIA LILIÀCIES

Aspidistra elatior
Planta vivaz perenne. ppp. Originària de l'Est d'Àsia esà naturalitzada en tota la zona mediterrània. Coneguda com Fulles o Fulles de saló. Éss una planta prou rustica. Aquesta espècie es caracteritza per la seua reduïda demanda de llum, la qual cosa permet col·locar-la en tests en racons i passadissos, on altres plantes no resistirien. Antigamente es conreava als patis dels palaus on hi havia humitat i prou foscor. Ha de regar-se amb moderació. Disminuir el reg a l'hivern. Encara que toleren l'aire sec ruixar les fulles una vegada a la setmana És una planta de creixement molt lent pel que l'aporte d'abonament aquesta molt restringit als mesos de l'estiu (quan hi ha mes reg). Si les fulles s'esquerden, ha de suprimir el tractament d'abonament. Si es produeixen sequedats grogues que es tornen marrons és a causa de la sequedat ambiente (cura amb la calefacció). Podar arran de terra els exemplars desbaratats. Pot dividir-se la mata per a aconseguir noves plantes d'Aspidistra.

Ophiopogon japonicus
Planta policàrpica perenne (ppp) originaria de l'Est d'Àsia. Sinonínmia: Convallaria japonica. Tmabé conegut com Convalaria. Mata cespitosa, densa, que va cobrint el sòl en colònies. Alçada: 20 cm. Fulles llargues i estretes de color verd que cauen en forma de font. Produeix floretes de color rosa clar, lila clar o blanc, seguides de curiosos petits fruits, blava porcellana, de la grandària d'un pèsol. Bona catifa de sotaboscos i llocs umbrosos. En jardins com tapitzant, en bordures o sota arbres. Excel·lent per a substituir a la gespa on aquest no creixeria. No precisa sega. Suporta el trepix a condició de ser segada.  Molt usada en les parts properes a una cascada. Llum: ombra parcial. En llocs frescos també s'adapta al sol. Suporta la sequera, però prefereix alguns regs regulars. Qualsevol terreny, fins i tot calcari. Prefereix els sòls ben drenats.

 Ophiopogon jaburan
Ppp (planta vivaz perenne) que forma grups amb diferents individuos. Molt resistent. Fulles de color verd fosc. Floració a començament d'estiu amb flors acampanades blanques que donen lloc als fruits: drupes de color blau fosc.

Ophiopogon planiscapus "Nigrescens"
Planta vivaz perenne (ppp) que al hivern assumeix una coloració violeta; és de la talla petita i pot aconseguir els 25 cm de grandesa. Manté les fulles a l'hivern. El desenvolupament del Ophiopogon planiscapus És rastrer, tapitzant. El Ophiopogon planiscapus té el desenvolupament d'una herbàcia perenne.


Ruscus hypoglossum
Arbust perenne (ap) originari del Centre i Est d'Europa. Brusco de hojas anchas. Tiges aplanades en forma de fulla. Arbust amb branques de consistència herbàcia, molt ramificat, rizomatos, de 0,5-1 m d'alçada. Plantes dioiques, flors en la part central de la tija aplanada, en l'aixella d'una bràctea transparent. Fruit una baia globosa de color roig brillant, d'1 cm de diàmetre. Destacada pel seu aspecte, formant una mata verd, i curiosa pel lloc en el qual es produeix la seua floració i fructificació. Es considera més ornamental que el Ruscus aculeatus, el qual posseeix fulles més xicotetes i pinchudes. Útil a l'hora de cercar solucions per a les zones d'ombra o mitja ombra en el jardí.


Ruscus aculeatus
 Arbust perenne originari d'Europa. També popularment conegut com Galzeran, brusco o rusco. Això que pareixen fulles en realitat són tiges modificades. Les verdaderes fulles es troben al mig de les falses i són molt petites. Es tracta d'un arbust de port xicotet, de fulles perennes de color verd fosc, que aconsegueix fins a 80 cm d'altura. Les branques són plançons tesos, branquejats al capdamunt. Les fulles pròpiament dites són tan xicotetes que passen inadvertides. La planta té peus masculins i femenins (dioica). El fruit és una baia globular de color roig, que recorda a les cireres. El rusco creix sense massa exigències però prefereix les zones ombries. La floració es produeix a la primavera i els fruits maduren cap a la tardor. Viu des d'el nivell del mar fins els 1000 m d'altura al sotabosc centreeuropeu i mediterrani, tot i que també el trobem al nord d'Àfrica i a Àsia. Prefereix els sòls bàsics, secs i fèrtils i les zones ombrívoles. És un component característic de l'alzinar amb marfull mediterrani. Utilitzat a la jardineria urbana en rocalles i com tapitzant de zones d'ombra dels taluds.


Tulbaghia violacea
 Planta vivaz perenne (ppp) originaria de Sudàfrica (Al.liàcies). Es tracta d'una planta bulbosa, de creixement ràpid, molt popular i utilitzada ornamentalment al jardí.


Danaë racemosa
Planta vivaz perenne (ppp) originaria d'Europa sureste i Àsia occidental. Coneguda com Llorer d'Alejandria. Utilitzat en temps grecs i Romans com corona d'atletes exemplars, oradors i poetes. El nom ve del mite grec - Danae era la filla de Acrisius; va donar naixement a Perseus. Els fruits no naixen al centre de la "fulla" com els ruscus.


Aloe saponaria
Planta crasa (pc) originari d'Àfrica del Sud. És una planta suculenta amb les fulles agrupades en rosetes basals. Les fulles són carnoses, llargues, estretes i lanceolades de color verd vermellós clapejades amb punts blancs i amb els marges dentats. La inflorescència en raim, generalment de forma més esfèrica que altres aloes com l'Aloe arborescens, amb flors tubulars de color taronja vermellós que es troben al final d'una tija erecta que sorgeix de la roseta.









sábado, 12 de marzo de 2011

FAMÍLIA CACTÀCIES

Opuntia ficus-indica
Planta crasa (pc) originària de Mèxic més coneguda com figuera de moro o chumbera. Sinonímia: O. ficus-barbarica. Cactus en forma de matoll o arbori. Creix ràpidament fins a una altura de 4 m i el mateix d'ample. Produeix segments caulinars aplanats, oblongos, de color verdblau, de 50 cm de longitud i sense espines. Els articles són ovals o oblongos, grans, gruixos, carnosos que poden aconseguir els 40 cm de longitud. A la primavera-estiu apareixen masses de flors grogues en fórma de platet, de 10 cm d'ample.
Abans es conreava extensament per a collir els fruits taronja-roges (els tunos o figues chumbos) que són comestibles. Els fruits madurs generalment de color verd clar, es venen en mercats locals. També aquesta espècie és una de les més benvolgudes des del punt de vista forrajero (aliment per al bestiar). Qualsevol trosset de planta que cau al sòl desenvolupa arrels i creix amb tal rapidesa que la chumbera s'ha convertit en plaga en alguns països càlids.

FAMÍLIA SOLANÀCIES

Nicotiana glauca
Arbust persistent originai d'Amèrica del Sud anomenada tabac de jardí. Pot aconseguir els 7 m d'alçada. Fulles glauques. Les fulles, quasi lanceolades posseeixen un llarg pecíol i en trencar-les desprenen una olor desagradable. Quasi tot l'any presenta flors grogues en forma de tub llarg i estret. Flors en inflorescències paniculiformes terminals pentàmeres. El fruit és una càpsula ovoide envoltada pel calze que és persistent. Creix espontàniament en cases abandonades, solars i vores de camins, encara que quasi sempre en llocs no gaire allunyats del mar. Realment rares vegades és conreada, sinó que apareix de manera silvestre, principalment en terrenys incults, escombreres i marges de carreteres. La planta és tòxica per a consum humà, no ha de ser utilitzada. Algunes tribus la utilitzaven per a matar als seus enemics. Planta que no necessita cures per la seua alta rusticitat, encara que probablement amb regs i alguna poda de formació puga tenir un aspecte més bonic que quan viu en estat silvestre en condicions precàries.

FAMÍLIA QUENOPODIÀCIES

Atriplex halimus
Arbust perenne originari d'Europa del Sud també popularment anomenat Salat blanc. Forma arredonida.
Fulles perennes amb un característic color gris-platejat. Encara que s'han emprat  per a combatre l'acidesa gàstrica, és planta tòxica pel contingut en sals alcalines. S'empra en jardineria per a tanques i bordures principalment i també grups. Aguanta gelades de fins a -10ºC. Es desenvolupa en llocs secs ràpidament. Molt resistent a la sal. Ideal per a jardins costaners. Cal podar-ho a la primavera o estiu. Germina fàcilment.

jueves, 10 de marzo de 2011

FAMÍLIA HIACINTÀCIES

Hyacinthus orientalis
Planta vivaz caduca originària de Grècia i Àsia Menor popularment coneguda com Jacint. És una planta bulbosa amb una floració molt vistosa i de perfum exquisit. Aconsegueix una altura de 25 cm. Fulles basals molt dretes disposades en roseta. Gruixuda espiga formada per flors de 6 pètals en colors blanc, rosa, blava porpra, lila, etc. Floració a la primavera. És possible obtenir floracions hivernals mitjançant forçat per a utilitzar-les com a planta d'interior. Usos: apropiada per a manchones, combinats amb altres plantes de papa que floreixen al mateix temps, com fresia o muscari. El jacint es conrea sobretot en tests i jardineres. Llum: semiombra, sol. Aquestes plantes esgoten les reserves del sòl on es troben, per la qual cosa no convé plantar-les dos anys seguits en el mateix lloc. Per tant, tampoc convé deixar-los enterrats d'un any per a un altre.

FAMÍLIA VIOLÀCIES

Viola cornuta
Planta anual o vivaz perenne.PPP. Originària d'Europa del Sud i coneguda com violeta dels pirineus o violerta cornuda. Alçada: 15 cm. Fulles: sorgeixen des de la base, són de oblongas a arredonides i ovals, de color verd brillant. Flores de blau, crema, violeta fosc, espígol/groc, violeta/groc i groc. Època de floració: tardor-hivern (en l'Hemisferi Nord, novembre-març). Llum: sol o semisombra a l'estiu o climes calorosos. Sòl ben drenat, humit, ric en matèria orgànica. Usos: per a rocallas, massissos i borduras. Tambien per a tests en patis i balconades.

Viola x wittrockiana
Planta anual o vivaz perenne originària d'Europa més coneguda com Pensament. Produeix abundants flors constantment durant l'estiu fins a l'hivern, depenent de la varietat, i de colors diversos. Usos: en test, rocallas, talusos, bancals, etc. Llum: sol o semisombra. Temperatures: suporta gelades no gaire intenses. Substrat: ben drenat i ric en humus. Plantació: primavera o tardor. Regar molt sovint, mai s'ha d'assecar la terra.

FAMÍLIA GERANIÀCIES

Pelargonium zonale
Planta vivaz perenne originària de Sudàfrica més coneguda com Gerani (en vivers P. x hortorum). normalment es veuen de 30-50 cm d'altura. Pot aconseguir fins a 2 m com a màxim. Flors simples o dobles, proveïdes de pètals allargats, reunides en umbel·les, acolorides de roig, blanc, rosa, rojovioláceo, etc. Floració: ininterrompuda entre primavera i tardor. Existeixen nombroses formes i varietats de Pelargonium zonale. És una planta molt apreciada per la seua abundant floració estival.
Es pot trobar en grans parcs així com en qualsevol jardí o test per a adornar balconades, terrasses, entrades de cases, etc. Llum: a ple sol perquè tinga una abundant floració, o semiombra si és un clima calorós i amb molta llum. Protecció de la pluja a l'excés o dels forts vents. Creix bé en tot tipus de terrenys, preferint els fèrtils i abonats. Regs normals, freqüent, diari o quasi, durant el període estival.
Aguanta la sequera.

FAMÍLIA CARIOFIL.LÀCIES

Dianthus chinensis "Telstar"
Planta anual. PPP. Coneguda rambé com clavel chinés. Originari de Xina i el Japó. Altura 25 cm. Floreix a la primavera, estiu i tardor. Colors roig, roig picote, rosa picote, escarlata, blanc, rosa, rosa carmín, porpra i barreja de les anteriors. Bones prestacions en jardí, de flors grans. Usos: test i jardí. Llum: cultiu a ple sol o lleugerament ombrejada. Requereixen sòls ben drenats i lleugerament alcalins. Si es tallen les flors seques, floreix més.

miércoles, 9 de marzo de 2011

FAMÍLIA PRIMULÀCIES

Cyclamen persicum
Planta vivaz caduca.ppc. coneguda com ciclamen de flor petita. Origen: Pèrsia, Orient Mitjà. Altura: 30-40 cm. El ciclamen és una de les més populars plantes de floració hivernal a causa que en aquesta època hi ha poques plantes en flor. Els seus pètals solen ser més o menys grans que es pleguen sobre si mateixos construint belles i singulars flors. Les varietats modernes presenten una àmplia gamma de colors florals. Època de floració: tardor, hivern i primavera. Encara que és considerada planta anual, poden durar diversos anys si es manté en les condicions adequades. Roman en estat durmiente durant l'estació càlida i seca i brolla amb el descens de les temperatures i el començament de les pluges. L'inconvenient que presenten aquestes plantes és la seua curta durada en la llar, que es fa menor com més gran és la temperatura del lloc d'emplaçament. Per a mantenir la floració durant alguns mesos han de comprar-se amb abundants gemmes encara pendents d'obrir. Evita que li done el sol directe i cercar-li zones d'ombra o mitja ombra, sobretot, si està en un jardí. Conreada en interiors, necessita una dosi diària de llum intensa; col·locar la planta en una habitació fresca, orientada cap al nord i prop d'una finestra, encara que evitant la radiació solar directa, cal posar-la allunyada el més possible de fonts de calor (estufes,radiadors) doncs es posa "trist": les fulles s'obrin i les flors es tomben.


Primula acaulis
Planta vivaz perenne. PPP. Originària del sud d'Europa i sudest d'Àsia. També coneguda popularment con Matrimonis. Sinonímia: P. vulgaris. Planta perenne proveïda generalment de fulles radicals oblongo-obovadas, dentades, arrugades, més clares per la cara inferior. Les seues flors, compostes per cinc pètals i sostingudes sobre un peduncle i en plomalls són grogues, blanques, rosa, violeta, roges.
Aquesta espècie posseeix dimorfisme floral. Llum: semisombra. Sempre plantada en zones a mitja ombra. Temperatures: resisteix el fred però no les gelades fortes. Gràcies a aquesta resistència a les baixes temperatures es pot conrear durant l'hivern en la terrassa. Resisteix molt bé el fred, però no les gelades. Llocs ombrejats, normalment al costat de cursos d'aigua i en boscos de ribera. No tolera ambients secs. Reg regular, de manera que el terreny es mantinga sempre alguna cosa fresc. El bon drenatge és fonamental perquè no s'acumule aigua a l'excés.

FAMÍLIA BRASSICÀCIES

Brassica oleracea
Planta vivaz anual. PPP. coneguda popularment com col de jardí. Són originàries de la regió mediterrània i d'Àsia Menor. Es tracta d'una planta que sol ser anual, encara que també hi ha varietats perennes. Alçada i diàmetre: 25-30 cm. Fulles grans i arrissades amb matisos rojos, rosat, groc i blanc. L'època en la qual solen florir les Brassicas oleraceas és la tardor, atès que el fred magnifica el seu colorit. Les varietats de Brassica que es conreen en els jardins descendeixen directament de les varietats silvestres. La Brassica oleracea es conrea en els jardins ornamentals per la bellesa de les seues cridaneres fulles. L'aspecte decoratiu ho proporcionen les fulles de la part central de la planta, que presenten diversos colors. La tonalitat de les fulles sovint s'accentua per les gelades, atès que aquesta forma resisteix bé durant l'hivern a l'aire lliure i és una de les poques plantes adequades per als mesos crítics hivernals. Màxima vistositat a l'hivern. Ús en massissos agrupats. No apte per a interiors. Resisteixen molt bé el fred.

Matthiola incana
Planta anual. Espècie oriünda de la conca del Mediterrani, Àsia central i Sud-àfrica. Planta de color blanc, tomentosa deguda a una sèrie de pèls estavellats. Tija erecto o tortuoso de 30-60 cm d'altura, llenyósa en la base, proveït de fulles lanceoladas lineares senceres o irregularment laciniadas. Flores reunides en racimos terminals sostingudes per peduncles i formades de quatre pètals de color blanc, rosa o porpra; aquesta descripció correspon a la forma típica, però a partir d'ella s'han obtingut nombroses formes, algunes amb flors dobles. Colors blau plata, blau espígol, blanc, roig, rosa, violeta i barreja de les anteriors. Floració: primavera-principis d'estiu. Es pot conrear tant en tests en el cas que es tinga en terrasses o balconades, com en plena terra per a formar orles, bancals, petits grups aïllats i talusos. A ple sol o semisombra. Resisteixen llargs períodes de sequera. Són molt sensibles a l'excés d'humitat. L'abonat excessiu fa que les fulles prenguen un color verd fosc i es reforcen fortament. La falta d'abonament fa que esgrogueïsquen i caiguen les fulles inferiors.

Lobularia maritima
Planta anual o vivaz perenne originària de la peninsula Ibèrica. Coneguda com caps blancs. Sinonímia: Alyssum maritimum.  Planta de gran floració, fins i tot pot tapar el verd fullatge per complet. Fulles linears i senceres. Flors perfumades reunides en raims simples, amb pètals blancs, molt xicotetes i molt perfumades. Existeixen varietats amb flors de color violeta. Les flors aguanten molt temps en la planta, sobretot en climes temperats. Usos: per a jardins rocosos, rocalles,  esquerdes entre les roques. Llum: a ple sol. Terreny preferentment calcari, amb una mica d'arena per a fer-ho més permeable.